El petit princep

El principito (en francés: Le Petit Prince) es una novela corta y la obra más famosa del escritor y aviador francésAntoine de Saint-Exupéry (1900–1944).




OPINIÓ PERSONAL
El petit príncep és una novel·la del escriptor Antoine de Sanit-Exupéry escrita en 1943 inclòs entre els millors llibres del segle XX a França. Relata la seva pròpia experiència com a aviador en el desert del Sàhara es va inspirar en això quan va escriure la novel·la. El llibre porta una sèrie de dibuixos fets amb aquarel·la pel mateix autor on d'aquesta manera també ajuda a entendre el conte. De primera vegada creus que és un llibre exclusivament per a nens ple de fantasia però una vegada ho estàs llegint et dónes conte que es un llibre també per adults on tracta temes com l'amor, l'amistat empatitzar amb els personatges que surten.

Respecte el meu punt de vista ha sigut un llibre que s'ha de llegir més d'un cop per arribar a entendrel. El primer cop que mel vaig llegir no vaig entendre gaire coses com el significat de trobar un nen d'un altre país al desert o el significat de la rosa, però en tornar-ho a llegir me sorprès moltissim, ja que he trobat molt de significat.

El conte tracta d'un nen que li agrada molt dibuixar i quant comença a fer-ho la ''gent gran'' és a dir la societat el fa veure que el que ell dibuixa amb ulls de nens no és important sinó que ha de créixer. Llavors es centra en altres coses com la ciència i els números. Al cap d'uns anys ell és aviador i es perd a un desert al Sàhara i en mig del no-res es troba amb un nen que l'anomena el petit príncep, on l'hi demana que l'hi dibuixi un bé, el noi sobtat comença a dibuixar i no encerta, això és pel fet que el noi ha deixat de dibuixar com un nen, es a dir, ha perdut la seva essència i el petit príncep el fa recordar dibuixar amb els ulls de nen que això era el que el feia únic i especial. Fins que l'hi pinta una capsa.
Amb això es pot veure que el noi comença a retornar a veure al nen petit ple de creativitat que era i havia deixat de ser.
Tot seguit el petit príncep comença a explicar-li com es el seu petit mon i per què havia vingut a veure la Terra. En aquest narrat explica com ha conegut una serie de persones amb uns valors totalment diferent, treballant així valors com l'amor, la falta de voluntat, observant el seu voltant, adonant-se compte del què l'envolta, així ell mateix va descobrint coses sense deixar de preguntar amb molta curiositat. Fent així que el petit príncep coneixes detalls que passen desapercebuts fent-los molt especials.
El final és molt sorprenent, ja que el petit príncep torna al seu planeta i l'aviador es queda pensatiu i trist llavors és quan es planteja moltes coses i fa una reflexió del que hem de veure més enllà del que es veu a simple vista.

FRASES A DESTACAR.

''Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls''
- Aquesta és la frase que personalment m'agradat mes. Crec que ens vol dir que les persones intenten buscar coses que no podem trobar i que el que és important està sempre mes a prop del que ens pensem, i avegades no ens donem compte.


'' És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important''
- Aquesta frase que també m'agradat molt ens vol dir que quan dediques temps en alguna cosa la fa més important només pel temps que has dedicat en ella.


'' Si algú estima una flor de la qual només n'existeix un exemplar en milions i milions d'estrelles, amb això en té prou per ser feliç quan se les mira''
- És una frase que em fa reflexionar, ja que descriu la flor com orgullosa però a la vegada única i excepcional.