CONCEPTE DE INFANCIA
Es denomina infància al període de la vida desde 0 fins a la adolescència o pubertat.
A la infància la hi considera el moment clau en la vida de qualsevol ésser humà ja que és allí on es conformen els suports afectius i intel·lectuals de la persona.
EVOLUCIO DE L'INFANCIA
El concepte d'infància varia considerablement al llarg de la història i en les diverses cultures i societats.
Durant molt temps la infantesa no va ser valorada socialment doncs els nens eren considerats un adult en miniatura, per la qual cosa no se'ls reconeixien necessitats diferents a les dels adults i molt ràpid tenien les mateixes obligacions que aquests. Durant l'edat mitjana es manté aquesta concepció, però, a causa de les creences religioses, es creu que el nen quan neix està lligat al pecat; és per això que es té molt en compte la vida dels sants en l'educació, principalment familiar i domèstica o lligada als monestirs.
No és fins al Renaixement quan, en donar molta importància al passat grecollatí, es pretén construir un món nou, en el qual es concep al nen com un ser “modelable”. A partir d'aquesta època s'estén la idea que l'educació ha de ser para tots/as i s'incorpora la tendència a la reeducació i a recollir a nens abandonats en noves institucions.
Durant la Il·lustració, l'educació és considerada un mitjà de transmetre coneixement i cultura pel que guanyarà popularitat entre la població que pot permetre-li-ho. Les aportacions de Rousseau i Pestalozzi comporten un canvi positiu en la concepció del nen, doncs es té en compte el nivell de desenvolupament de cada etapa i a aquest s'adapta l'acció educativa; donant així importància al desenvolupament integral del nen/a.
És durant el segle XIX quan s'adopten mesures que en la pràctica si afecten a la infància, com l'aparició d'Asils o cases de caritat per atendre als nens/as.mentre que les seves mare treballaven; aquests són considerats els precursors de les escoles infantils d'avui.
Totes aquestes petites conquestes han donat lloc a la concepció de la infància actual, doncs ha estat al segle XX quan el nen arriba a configurar-se com un estatut digne de ser mirat i estudiat des de totes les disciplines, i quan la infància es converteix en l'etapa de major importància en la vida de l'ésser humà.
CONCLUSIO
Hem passat del concepte de “nen” com un home petit que es prepara per a la vida, al concepte que la ment del nen que s'assembla a una taula rasa, sobre la qual tot està per escriure. El nen és segurament una esponja, especialment entre els 5 i els 12 anys, que absorbeix tot el que entra en contacte amb ella, per després tornar a sintetitzar i “recordar” solament aquelles formes d'experiència que considera significatives.
No hay comentarios:
Publicar un comentario